Història i evolució de la Seguretat Privada
La seguretat privada a l’Edat Mitjana: Les primeres formes de protecció
La seguretat privada, en la seva forma més rudimentària, va existir a Espanya molt abans que es parlés de sectors professionals com els coneixem avui en dia. Durant l’Edat Mitjana, els senyors feudals, la noblesa i els terratinents contractaven els seus propis guardes o soldats per protegir les seves terres i propietats. Aquests guàrdies privats eren essencials per defensar castells, finques, i altres possessions davant d’amenaces externes com els bandolers, així com per mantenir l’ordre intern. Així, mentre les forces públiques estaven més dedicades a la protecció del regne en conjunt, aquestes figures de seguretat actuaven sota el control directe dels senyors.
Aquest període va veure l’aparició de forces de seguretat privades que protegien béns i interessos particulars, sent un precedent clar del que es convertirà en el sector de la seguretat privada moderna. A mesura que el comerç començava a prosperar a les ciutats medievals, els comerciants també començaren a contractar guardes personals per protegir les seves mercaderies en els viatges llargs, i es van establir acords entre gremis i altres institucions per protegir els seus interessos. Aquestes pràctiques medievals de protecció privada van assentar les bases d’una seguretat organitzada i especialitzada que evolucionaria amb el temps.
El naixement del concepte de seguretat privada moderna
Amb l’arribada de la industrialització al segle XIX i la creixent complexitat de les ciutats espanyoles, la seguretat privada va començar a prendre formes més reconeixibles. Ja no es tractava només de guardes o vigilants individuals contractats per protegir propietats rurals o comerços aïllats, sinó que començava a sorgir una necessitat més àmplia de protecció per a zones urbanes, indústries i infraestructures crítiques. A mesura que les ciutats s’expandien i el comerç es tornava més global, la seguretat es va convertir en una preocupació prioritària tant per als governs com per al sector privat.
Durant el segle XIX i principis del XX, Espanya va començar a veure els primers exemples d’empreses dedicades exclusivament a la seguretat privada. Tot i que la indústria era encara incipient i poc regulada, aquestes empreses estaven especialitzades en la vigilància de propietats, el transport de mercaderies valuoses, i la protecció d’empreses industrials, especialment en les zones urbanes en expansió. Aquest període va ser una transició important entre la seguretat primitiva i la moderna, ja que es van assentar les bases per a una estructura organitzada.
L’evolució durant el segle XX
La seguretat privada es va consolidar durant la primera meitat del segle XX, especialment arran de la creixent necessitat de seguretat a les ciutats industrials i comercials. Les empreses de seguretat privada comencen a proliferar per oferir serveis professionals en vigilància i protecció d’instal·lacions. Aquestes primeres empreses es dedicaven a tasques com la vigilància nocturna de fàbriques, comerços i, sobretot, al transport de mercaderies valuoses, com el transport de diners entre bancs o el trasllat de materials sensibles. Es van crear els primers cossos de seguretat privada que operaven de manera semblant als cossos policials, però sempre sota contractes privats.
En aquesta etapa, la seguretat privada era encara un sector força dispers, sense una regulació clara i estandarditzada. Les empreses operaven de manera autònoma i sense cap llei que les regís específicament, fet que conduïa a certs conflictes amb les autoritats públiques, especialment quan es tractava de la protecció de grans instal·lacions o d’infraestructures estratègiques. Això va motivar la necessitat d’establir un marc regulador que permetés una millor coordinació entre els serveis de seguretat privada i les forces de seguretat públiques.
Evolució normativa
Resolució del 8 d’abril del 1981
El veritable punt d’inflexió per a la seguretat privada a Espanya va arribar el 1981, amb l’ordre del Ministeri d’Interior on es regulen les funcions del vigilant jurat de seguretat. Aquesta ordre va establir les bases legals per al funcionament del sector, regulant tant les activitats com els requisits per a les empreses i els vigilants jurats. Amb aquesta llei, es va oficialitzar el paper de la seguretat privada com a complement a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, tot i mantenir una distinció clara entre les funcions de cadascun.
Ley de Seguridad Privada de 1992. La Llei de Seguretat Privada de 1992 va ser un pas fonamental perquè el sector pogués créixer de manera organitzada i professionalitzada. Va establir normes estrictes sobre la categoría del personal de seguretat privada, la formació dels vigilants, la supervisió de les empreses de seguretat i la necessitat de col·laboració amb les autoritats públiques. Això va permetre una millor coordinació entre la seguretat pública i la privada, especialment en la protecció d’infraestructures crítiques com ports, aeroports, centrals elèctriques i altres instal·lacions estratègiques.
La vigent Llei: 5/2014 de 5 d’abril de Seguretat Privada. La vigent Llei va introduir canvis significatius en el model espanyol de seguretat privada, amb l’objectiu de millorar la seva eficiència i operativitat. Aquest nou enfocament prioritza la cooperació i corresponsabilitat en la prevenció de delictes, així com la definició de funcions clares per als actors involucrats en la seguretat privada.La llei estableix mecanismes de coordinació entre les autoritats públiques i les empreses de seguretat per evitar duplicitats i interferències. A més, consolida la competència exclusiva de l’Estat en matèria legislativa, alhora que estableix competències executivament per a les comunitats autònomes. Aquesta unificació busca simplificar i regularitzar les diverses matèries de la seguretat privada a través d’una llei general.
Un dels aspectes més destacats és la millora de la relació de col·laboració entre les forces de seguretat de l’Estat (FFCCSE) i el personal de seguretat privada, fomentant un intercanvi d’informació que millori el servei de seguretat.
La llei crea un nou Registre Nacional de Seguretat Privada que unifica els registres de les empreses i detectius, i també clarifica les funcions del personal de seguretat. El canvi de nomenclatura dels “guardes particulars del camp” a “guardes rurals” és un exemple de l’actualització terminològica.
Una novetat important és l’ampliació dels requisits de nacionalitat, permetent a nacionals de tercers estats amb convenis internacionals prestar serveis de seguretat. A més, la llei regula per primer cop les mesures de seguretat i la prestació de serveis com la vigilància i la investigació privada, abordant aspectes relacionats amb la intimitat dels ciutadans.
Finalment, es millora el règim sancionador, diferenciant infraccions comeses per entitats, personal i usuaris de seguretat privada, amb l’objectiu de combatre el intrusisme laboral en el sector.
Creixement i professionalització del sector
Després de l’aprovació de la llei, el sector de la seguretat privada a Espanya va experimentar un creixement exponencial. Les empreses es van multiplicar i van començar a oferir serveis molt més especialitzats. No només es tractava de la vigilància d’espais, sinó que també es va introduir la seguretat en esdeveniments, el control d’accessos, la investigació privada, la protecció de persones i el transport de valors.
La professionalització va ser un dels elements clau d’aquest creixement. Els vigilants van començar a rebre una formació molt més rigorosa, no només en tècniques de seguretat, sinó també en l’ús de noves tecnologies i en la gestió de situacions d’emergència. A més, la col·laboració amb les forces de seguretat de l’Estat es va intensificar, especialment en la protecció d’infraestructures crítiques i en esdeveniments de gran afluència.
L’impacte de la tecnologia en la seguretat privada
Un dels canvis més notables en les darreres dècades ha estat la introducció i evolució de les tecnologies en el sector de la seguretat privada. Des de sistemes de videovigilància fins a la implementació de sistemes de control d’accessos automatitzats, la tecnologia ha canviat radicalment la manera com es gestionen els serveis de seguretat. Aquests avenços han permès una supervisió molt més eficient, així com una resposta ràpida davant d’incidents.
Tendències i desafiaments per al futur de la seguretat privada
La seguretat privada és essencial per protegir la ciutadania i la seva propietat. En el context actual d’Espanya, les tendències i desafiaments pel futur inclouen: Transformació digital: La seguretat corporativa ha de ser proactiva, anticipant riscos i implementant solucions tecnològiques avançades. Formació contínua: És crucial actualitzar la formació dels equips en un món digital en constant canvi. Optimització de la regulació: Modernitzar la normativa i el personal administratiu per millorar la gestió del sector. Adaptació a noves tecnologies: Utilitzar l’anàlisi de dades, IA, drons i dispositius connectats per millorar la seguretat. Inversió en recursos: Es requereixen fons significatius per evolucionar més enllà de les videocàmeres i rondes de vigilància.
Estadístiques del sector
A Espanya, hi ha unes 1.400 empreses de seguretat, amb més de 140.000 vigilants de seguretat, destacant el format de petites i mitjanes empreses (pimes) com a predominant. Si es combinen els vigilants amb els agents de les forces de seguretat, hi ha un total de 324.054 professionals, resultant en un ratio de 1 agent per cada 143 ciutadans.
El paper d’IB2 Seguretat Catalunya en aquest context
IB2 Seguretat Catalunya, amb més de 25 anys d’experiència en el sector, s’engloba dins d’aquesta història com una de les empreses que ha sabut evolucionar i adaptar-se a les necessitats canviants de la seguretat privada a Espanya. Al llarg de la seva trajectòria, IB2 ha estat testimoni i protagonista de les transformacions del sector, passant de models més tradicionals de vigilància a implementar solucions innovadores que inclouen tecnologia avançada com el control d’accessos automatitzat i el monitoratge en temps real.
Aquest compromís amb l’evolució i la innovació ha permès a IB2 situar-se com un referent dins del sector. Les seves pràctiques de seguretat integren solucions digitals, que permeten gestionar serveis de vigilància i seguretat de manera eficient i en temps real. A més, IB2 assegura que els seus vigilants reben una formació contínua, adaptada a les noves eines tecnològiques, per garantir un alt nivell de competència i preparació davant qualsevol eventualitat.
Gràcies a la seva capacitat d’adaptació i el seu enfocament proactiu, IB2 forma part d’aquesta història de la seguretat privada a Espanya, contribuint al desenvolupament i la professionalització del sector, sempre amb l’objectiu de garantir la protecció i seguretat dels seus clients en un món cada vegada més complex i digitalitzat.
IB2 afronta tots els desafiaments futurs amb rigor, compromís i innovació, assegurant-se que els seus serveis de seguretat estiguin sempre a l’avantguarda de les necessitats del mercat i les expectatives dels clients.
Comentaris recents